Els punts bàsics del tractament de la Diabetis
• RÈGIM ALIMENTARI (DIETA):
Al igual que qualsevol altra persona no diabètica, el tipus d’alimentació que s’ha de seguir ha de tenir aquests trets bàsics: alimentació sana, variada i equilibrada.
Per tenir un bon estat nutritiu:
* Els aliments aporten les substàncies nutritives que l’organisme necessita per funcionar bé. En l’alimentació habitual s’han d’incloure aliments dels grups de: LÀCTICS, FARINACIS, ALIMENTS PROTEICS, LES VERDURES, LES FRUITES I ELS GREIXOS.
* Aquests aliments s’haurien de prendre en quantitats necessàries per anar ben alimentat i mantenir un bon estat de salut.
* Prevenir malalties lligades al consum excessiu de greixos (malalties cardiocirculatòries, augment del colesterol, obesitat).
* Es recomana moderació en el consum de greixos perquè l’excés pot conduir a l’obesitat i a fer pujar els nivells de colesterol.
* Ajudar a regular el nivell de sucre a la sang (glucèmia), junt amb la resta de tractaments de la diabetis (pastilles o insulina, exercici...).
* Els aliments que contenen hidrats de carboni, anomenats també carbohidrats, glúcids, sucres, són aquells que cal controlar millor.
* Aquests aliments, un cop realitzada la digestió, són transformats per l’organisme en glucosa. D’aquí bé la seva relació directa amb la glucèmia.
Aliments què contenen hidrats de carboni:
EL SUCRE I ALIMENTS ENSUCRATS: S’han d’excloure de l’alimentació habitual pel seu alt contingut en hidrats de carboni i per la seva forma ràpida de passar a la sang.
ELS FARINACIS/LES FRUITES/ELS LÀCTICS: Aporten un alt contingut en hidrats de carboni. La quantitat a consumiren la dieta ha de ser controlada.
LES VERDURES-AMANIDES: Poden consumir-se de forma lliure, pel seu baix contingut en hidrats de carboni i per ser rics amb fibres.
• TRACTAMENT AMB INSULINA O ANTIDIABÈTICS ORALS (PASTILLES):
El tractament d’elecció per la diabetis dependrà de les reserves d’insulina que la persona té i sobretot de l’edat d’inici de la malaltia.
La diabetis de l’adult (DM2) es tracta, en principi, amb règim i exercici físic. Si amb aquestes mesures no s’aconsegueix un bon control, llavors es pot començar el tractament amb antidiabètics orals o amb insulina.
Es coneix com antidiabètics orals els comprimits o càpsules utilitzades per fer baixar el nivell de sucre de la sang. N’existeixen els següents tipus: les Sulfanirees, que estimulen el pàncreas perquè alliberi la insulina i afavoreix la seva acció sobre els teixits; les Biguanides, que ajuden les cèl•lules de l’organisme a utilitzar la glucosa, fent que la poca insulina existent sigui més efectiva; i l’Acarbosa que alenteix el pas de les fècules i els sucres de l’aparell digestiu a la sang.
En el diabètic jove (amb DM1) el tractament d’elecció serà la insulina. La Insulina és una hormona segregada pel pàncreas necessària per a la vida.
En l’actualitat s’utilitzen insulines anomenades "humanes", que presenten una estructura químicament igual a la dels sers humans encara que no s’obtingui a partir d’ells.
La insulina no és activa quan es pren per via oral, ja que es destrueix a l’estómac. Per això s’ha d’injectar.
• EXERCICI FÍSIC:
L’exercici forma part del tractament de la diabetis ja que una activitat física adequada ajuda a controlar els nivells de glucosa en sang, afavoreix la pèrdua de pes, disminueixen els riscs de malalties cardiovasculars i aporta efectes psicològics positius.
El millor exercici per a les persones amb diabetis és aquell que es practica regularment (cada dia i a la mateixa hora, si és possible), evitant els excessos.
Cada persona pot triar el tipus d’exercici segons els seus gustos i preferències. Un exercici mal programat pot descontrolar la diabetis. I en el cas que hi hagi una descompensació de la diabetis (glucèmies superiors a 300 mg./dl, presència d’acetona) és totalment desaconsellat que es practiquin esports.
• EDUCACIÓ DIABETOLÒGICA:
L’Educació Diabetològica forma part del tractament integral del pacient i constitueix una de les armes més eficaces per aconseguir una bona compensació i evitar complicacions.
L’educació proporciona una vida activa i duradora com a conseqüència d’un bon control i et fa més independent i un eficient col•laborador del metge.
No tant sols va dirigida a la persona diabètica sinó que també ha d’incloure els seus familiars i tota la gent que l’envolta.